Aquest migdia de l’1 de desembre de 2025 hem pogut gaudir del vermut que ens han preparat la Sílvia Ferrer i el seu equip a 4 Gats. Contra tot pronòstic, -com ja va passar als impulsors d’aquest indret singular l’any 1897- avui tampoc no érem 4 gats. Gràcies a les més de 60 persones que ens han volgut acompanyar en aquesta celebració.
Celebració perquè la campanya de protecció i millora del paisatge urbà “Barcelona posa’t guapa” aviat farà ni més ni menys que 40 anys. Concretament els farà el dijous de la setmana vinent, l’11 de desembre, data en què l’Ajuntament de Barcelona la va aprovar l’any 1985.
Des del primer moment l’alcalde Maragall va confiar el timó de la campanya al Ferran Ferrer Viana. I tots sabeu què passava quan en Ferrer Viana portava el timó. Ell venia de ser comissionat de neteja —o comissari escombra, com li agradava dir-se— i va saber copsar de seguida les enormes potencialitats d’una iniciativa pensada per revifar l’autoestima d’una ciutat que, si ja no ho era, s’estava tornant grisa.
Després vindrien la Pedrera i la Mansana de la Discòrdia, les fonts de la ciutat, el rellotge analemàtic de la Pl. Maria Cristina, el Gaudí del Portal Miralles, la Ruta del Modernisme i la resta de rutes de paisatge, l’ordenança i l’Institut del Paisatge Urbà, les lones publicitàries com a eina per finançar la millora del paisatge, i la recuperació del color de milers de façanes…
Aquesta ha estat la història protagonista del conversatori que en Xavi Casinos ha moderat amb alguns dels seus protagonistes: Joan Casadevall, Enric Pericas, Elena Carpintero, Juan Echániz y Jordi Raboso.
Avui també hem celebrat una altra fita: el 7 de desembre farà 10 anys que en Ferrer Viana va impulsar el primer Congrés Internacional de Paisatge Urbà ICOUL, celebrat el 2015 a São Paulo, de la mà de l’arquitecta Regina Monteiro, a qui va conèixer —com no— en un ascensor durant l’Expo de Shanghai 2010. En Ferran sabia treure molt profit d’aquestes trobades fortuïtes —ara en diríem “generar sinergies”— i convertir-les en experiències memorables. Algú ens recordava fa poc el cas d’un drac de Gaudí desaparegut involuntàriament a la Xina, o de reunions secretes en una haima amb un príncep de l’Orient Mitjà…
Molt més prosàics, els congressos ICOUL, que ja porten quatre edicions, van ser el seu darrer gran projecte, al qual es va dedicar fins al final. És per això que hem aprofitat l’acte i les efemèrides per presentar la memòria de la darrera edició, celebrada aquest abril passat a San José, Costa Rica.
En el acto han estado presentes la Sra. Guisella Sánchez Castillo, ministra consejera de la Embajada de Costa Rica en España; el Sr. Juan Enrique Juncà, cónsul honorario de Costa Rica; y don Tomás Martínez Baldares, profesor investigador del Tecnológico de Costa Rica, y codirector del comité organizador del congreso.
Santiago Uzal, Director Científico de los congresos ICOUL, ha dado la bienvenida a tan ilustres invitados, recordando que el IV Congreso ICOUL en San José no sólo fue un éxito, también fue una auténtica lección de vida. Entre los apasionados debates, el entusiasmo y ese sentido del humor tico que aparece incluso en los momentos más formales, hicieron sentir a todos los congresistas no invitados, sino casi familia. Les dio también las gracias por habernos permitido honrar el legado de Ferrer Viana en un lugar donde se respira futuro, y donde la ciudad, la naturaleza y la gente caminan de la mano.
L’acte ha estat de celebració, però també record i d’enyorança. En primer lloc, d’en Ferrer Viana, qui tenia una habilitat especial per fer que tothom se sentís part d’un projecte. En cinc minuts de conversa – bé potser una mica més- sorties convençut que la ciutat et necessitava. Aquesta capacitat d’encomanar entusiasme la trobem molt a faltar.
Però no ens podíem imaginar que també hauríem de recordar a qui havia de conduir aquest acte: en Lluís Permanyer, el no-cronista de la ciutat per voluntat pròpia, però que durant gairebé 60 anys la va retratar com només ho saben fer els clàssics. Lluís, allà on siguis —probablement fent tertúlia amb en Sempronio i en Huertas Clavería—, sàpigues que et trobem a faltar.
Finalment els organitzadors han reafirmat el compromís de mantenir viu el Llegat Ferran Ferrer Viana — tenim aquest Blog des del 2022, i avui mateix hem estrenat el logotip— i d’anar a totes amb el 5è Congrés de Paisatge Urbà ICOUL del 2027, en un indret encara per desvetllar.
La conclusió de l’acte ha estat que la manera de Ferrer Viana de mirar la ciutat, amb ambició, afecte, complicitat i una mica de rebel·lia, és la millor garantia de que en els propers 40 anys Barcelona es segueixi posant guapa. Moltes felicitats!
Si voleu obtenir una còpia digital de qualsevol de les memòries dels congressos ICOUL, feu-nos arribar una petició a congreso@icoul.site